silatigui

escrits i d'altres pensaments en lletra / writings and other thoughts in letters

dimarts, d’agost 01, 2006

Sri-ganesaya namah



A la tradició hindú és costum que els començaments (d'un llibre, un viatge, un negoci, al començar una puja o cerimònia religiosa) es faci una invocació al déu Ganesha, fill de Xiva i Pàrvati. Aquest és la divinitat de la saviesa i la prudència, i és venerat com a portador de bona sort, i per la seva capacitat de resoldre els problemes.
Ganesha és representat amb cos d'home panxut, cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços. He sentit i llegit diverses històries sobre la raó per la qual Ganesha es representa amb cap d'elefant. La que més m'agrada és la següent i diu, més o menys això:

"Havent marxat Xiva en un dels seus viatges pel món, heus ací que va tornar a casa. Havia estat molt de temps absent i cal saber que el temps dels déus hindús no té res a veure amb el temps de les persones: un dia de la divinitat pot equivaler a mil anys de les persones mortals.
Així va arribar a la seva llar dels Himàlaies on esperava trobar la seva consort, la bella Pàrvati, a qui tant enyorava.
Però quina fou la seva sorpresa quan va trobar-se que a casa no hi havia ningú. Cercà en les diferents estances i finalment va dirigir-se a l'estany on la deessa acostumava a prendre els seus banys.
En el camí a l'estany va trobar un jove alt i ben plantat el qual va dir-li:
- Foraster, aquest és el camí que mena al bany de na Pàrvati i ella m'ha ordenat que faci guàrdia per evitar que ningú la destorbi mentre es banya i es perfuma amb olis i ungüents.
Xiva, foll de gelosia en veure aquell xicot desconegut que li barrava el pas a les estances de la seva pròpia companya, va decidir donar-li una lliçó i va començar una baralla que va acabar amb el cos de l'intrús decapitat sobre la pols del camí.
Havent sentit Pàrvati el remor de la lluita va sortir del seu bany per veure què passava i va veure el cos inert a terra i el seu consort acabat d'arribar. Va exclamar enfurismada:
- Xiva, què heu fet?
- He mort aquest desconegut que em barrava el pas.
- Aquest desconegut no és altre que el vostre fill, infant acabat de néixer quan vàreu marxar, ja gairebé un home en la seva joventut. Ni el pare ha reconegut el seu fill, ni el seu fill ha reconegut el seu pare, que no ha vist des de fa tant de temps! I si no us deixava passar era degut a les meves ordres de que ningú destorbés la meva hora del bany.
Avergonyit i amenaçat per la seva enfadada consort, Xiva vol retornar la vida al seu fill. Però, Ai las! El cap s'ha perdut i no el troben per enlloc. Si vol ressuscitar-lo, cal trobar el cap. O almenys, un cap. I decideix Xiva de posar-li el cap del primer animal que passi per davant de casa, sent aquest... Un elefant!
Enllestida la feina, Xiva i Ganesha s'encaren i aquest se li queixa amargament:
- Amb aquesta fila, Qui voldrà la protecció de la meva persona com a déu? Ningú em farà ofrenes, ni em recitarà mantres.
Però Xiva li digué:
- De cap manera. Tu seràs el més invocat del déus hindús.
I proclamà, i tota la resta de déus així ho acceptaren, que abans de fer una cerimònia a qualsevol divinitat, seria obligat de fer primer una salutació a Ganesha. Sense aquesta qualsevol pregaria, oració, sacrifici o penitència mai no serà escoltada pels déus i deesses.

He volgut iniciar aquest bloc, doncs, amb la salutació ritual a Ganesha. Déu de la bona sort, de les portes i dels començaments. Que la seva saviesa ens sigui guiatge a tots: per aquell qui escriu i aquells i aquelles que llegeixen.