Estramps del camí (1)

PAISATGE

Verd i blau encès de tarda. Les valls
fondes sota els penyals. Roig sota blanc,
vestits d’àlber, arboç, bruc, carrasca...
Pols del camí d’agost que tresca entre
pi i roure, mentre el sol comença a caure.

Roure i xiprer, sentinelles de l’aire
xafogós del juliol, esperen pacients
la sobtada tempesta de primers
d’agost. La pluja baixarà rabent
per córrecs i barrancs: arrencarà
la pedra seca dels marges colgats
per la pinassa i l’oblit de les mans
senzilles i callades que els bastiren.

Costers d’avellaners esdevinguts
reialme d’arínjol i d’argilaga,
amaguen el verd clar dels pinetons,
de perdudes figueres l’ampla fulla.

Somiant demà camins matiners,
després d’anys de no petjar corriols
allà on s’alcen les serres esquerpes,
voldria endevinar amb l’ull de la ment
els antics racons, viaranys, sendals...